|
MENORQUINS
Des de 1751 fins 1800 |
|
|
PERE SOLER SANS Després
d'haver-se format a Menorca, devers 1776 s'instal·la a Trípoli com a
comerciant. Havent participat en la firma del Tractat de Pau i Comerç,
serà nomenat cònsol d'Espanya a Trípoli. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
PASQUAL CALBÓ CALDÉS De
molt jove freqüenta l'acadèmia de dibuix i pintura del pintor italià
Giuseppe Chiesa, afincat a Maó uns anys abans. Als 18 anys marxa cap a
Itàlia, on estudia a les ciutats de Venècia i Roma, i prest ressalta
pels seus coneixements i l'habilitat artística. La fama adquirida el
porta fins a la cort vienesa. En tornar a Menorca, segueix
desenvolupant una intensa activitat pictòrica i també es dedica a la
docència. Va ser nomenat menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
JOAN SOLER SANS Com
els altres germans Soler Sans, rep una sòlida formació que encamina cap
als estudis de jurisprudència i d'idiomes. És membre de la Societat
Maonesa de Cultura. Essent cònsol a Trípoli, i gràcies a la seva
participació, es firma el tractat de Pau i Comerç entre Espanya i un país
magrebí depenent de l'imperi Otomà. L'any 1792 és nomenat cònsol
general de l'imperi Otomà a Constantinoble. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
JORDI FERRAGUT MESQUIDA Després
de fer estudis de nàutica a Barcelona, l'any 1776 emigrà als Estats
Units on treballà per la marina mercant. En començar la guerra
d'indepèndència s'enrolà a l'armada de Carolina del Nord. Acabada la
guerra es va retirar amb el grau d'oficial comandant-major. El seu fill
David Farragut va esdevenir un heroi en la guerra civil estatunidenca.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
PERE CREUS XIMENES Seguint la tradició familiar, i després de cursar estudis a França, Pere Creus, que domina set idiomes, es doctora en Dret Civil i Canònic. S'estableix a Menorca per exercir l'advocacia i prest obté diferents càrrecs sota el govern anglès d'aleshores. L'any 1778 ingressa en la Societat Maonesa de Cultura. Havent-se traslladat a Sevilla, exercirà com a comissionat polític i ministre. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
PAULA VIVÓ MIRET Era filla del glosador mestre Josep Vivó. Suplint l'analfabetisme del seu progenitor, escrigué bona part de les gloses que havia improvisat el seu pare. Coneguda per Paula Vivona, sembla que ella també va glosar, si més no en alguna ocasió.
Bibliografia: Migjorners amb petjada. M.A. Limón i Miquel Pons. |
|
|
JOAN BALS CARDONA Estudià
farmàcia i el 1811 fou nomenat apotecari major del Reial Hospital de
Menorca. Deixà escrits una sèrie de treballs d'índole científica, que
romanen inèdits. D'altra banda fou mestre del clavicèmbal i va estar
molt vinculat amb els cercles musicals de Maó.
Bibliografia: Música i músics a Menorca. Gabriel Julià Seguí, 2010. |
|
|
ANTONI FEBRER CARDONA Va ser un dels màxims exponents del que va anomenar-se Grup il·lustrat menorquí que formà part de la Societat Maonesa de Cultura. Apassionat defensor de la llengua i la cultura pròpies. Posseïdor d'una magnífica biblioteca familiar, va dedicar bona part de la seva obra als estudis lingüístics i literaris de la llengua menorquina, va traduir clàssics llatins, va crear obres religioses, etc.
Bibliografia: Revista de Menorca, 1991 (pàgs. 51-59) |
|
|
LLORENÇ OLIVER MORILLO Sobresurt com a membre de la burgesia mercantil maonesa, caracteritzada pel dinamisme econòmic en el desenvolupament d'activitats de comerç, navilieres i militars al port de Maó.
Bibliografia: Trenta-cinc empresaris menorquins. Alfons Méndez i Juan Hernández, 2010. |
|
|
FRANCESC PONS CARRERAS Frare franciscà exclaustrat, llatinista i autor d'uns Pastorells
i d'altres textos en vers i prosa. En el convent franciscà de Maó
exercí l'ensenyament d'Humanitats, Retòrica i Poètica castellana i
llatina. A partir de 1794, fou predicador conventual i general.
Bibliografia: Antologia poética menorquina, Migjorners amb petjada, Portadors de Crist |
|
|
ANTONI RAMIS I RAMIS Seguint
la tradició familiar, i ben igual que el seu germà major Joan, es
doctora en ambdós drets, Civil i Canònic, per la Universitat de
Mallorca. Establert a Maó, exerceix l'advocacia amb èxit i és nomenat
per a diferents càrrecs públics. Igual que el seu germà, experimenta
una vertadera passió per la investigació històrica. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
JOSEP BOCCO MORELL Cirurgià d'origen piamontès. Participà de forma decisiva en la constitució del primer Ajuntament de Ferreries, del que en fou secretari entre els anys 1812 i 1813. Bibliografia: Aproximació històrica a la figura de Josep Bocco Morell. Antoni Serra Truyol, 1988. |
|
|
JOSEP SANXO SANXO Doctor en Teologia, exercí càrrecs importants dins l'església menorquina. Escriví en castellà, català i llatí obres de caràcter teològic, històric i també relatives a les ciències naturals.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
JOANA de VIGO SQUELLA De família noble, va ser una il·lustrada que traduí obres del francès al català. També va escriure (sempre en català) obres de caràcter històric i religiós.
Bibliografia: Diaria Menorca, 20/02/2015 |
|
|
FRANCESC OLEO CARRIÓ Es va doctorar en Medicina a Pisa (Itàlia) l'any 1796. És considerat com l'introductor de la vacuna antivaròlica a Mallorca. A més de la seva formació mèdica, també tenia estudis de física, química i matemàtiques, disciplina de la qual va ser normenat catedràtic per l'Ajuntament de Palma en 1808. Fou soci fundador i primer president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
RAFEL HERNÁNDEZ MERCADAL Va estudiar Medicina a les Universitats de Tolon i Marsella i es va doctorar a Montpellier. És autor de 23 obres de caràcter científic. També es va dedicar a l'estudi de la vegetació de Menorca, formant un herbari que, segons declaració pròpia, l'any 1816 contenia més de 500 exemplars.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
LLORENÇ ARGUIMBAU MERCADAL Als 18 anys entra al servei de Sa Majestat Britànica, ja que en aquell moment Menorca està, per tercera vegada, sota domini anglès. Amb els anys anirà ascendint en la carrera militar fins arribar al grau de Tinent General. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
JAUME ALAQUER REYES Va rebre els ordes sagrats a Madrid. Fou un compositor i organista, que es va dedicar a la pedagogia. És autor d'una Misa de réquiem en do menor.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
VICENÇ ALBERTÍ VIDAL Fou empresari teatral, traductor i polític municipal amb diversos càrrecs polítics a l'Ajuntament de Maó. A banda del llatí i el grec, també coneixia l'italià, el francès i l'anglès, coneixements que utilitzà per traduir nombroses obres entre 1815 i 1820. L'única traducció al català fou la de La Alonsíada, que Joan Ramis i Ramis va publicar originalment en castellà.
Bibliografia: Enciclopèdia catalana; Viquipèdia |
|
|
MATEU ORFILA ROTGER Rep una sòlida formació que, a més de les ciències i les humanitats, inclou la música i els idiomes. El seu pare intenta encaminar-lo cap a la carrera nàutica, però la seva vocació està clarament orientada cap a la Medicina. Realitza els estudis de Química i Medicina a Barcelona, però s'estableix a París on combina l'exercici de la professió mèdica amb la docència (serà catedràtic de La Sorbona) i la investigació. És considerat el pare de la toxicologia i la Medicina legal. Menorquí il·lustre, l'hospital general de Menorca porta el seu nom. Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
ONOFRE REXACH MARQUÈS L'any
1810, amb només 17 anys, el trobam com a seminarista tonsurat i
organista de la Catedral. Sota el mestratge de Ramon Carnicer, músic
català que passà uns anys a Menorca amb motiu de la Guerra
d'Independència, el jove clergue es converteix en un notable intèrpret
dels instruments de tecla, però també de guitarra, violí i violoncel.
Va exercir com a mestre de capella i organista de la Catedral durant
molts anys. A més, va deixar una abundosa obra de composició pròpia.
Fill il·lustre de Ciutadella. Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
|
JOAN ALEDO AMAT Doctor en farmàcia, autor d'una Tabla toxicológica publicada en Barcelona el 1825 i d'un Tratado de la composición del agua, que ha romàs indèdit.
Bibliografia: Enciclopèdia catalana |
|
|
FRANCESC PRETO NETO Havent-se graduat en Lletres a la Universitat Literària de Mallorca, va optar per dedicar-se a la carrera política i diplomàtica. Va ocupar importants càrrecs públics a Menorca i després a Madrid. Va ser elegit procurador en Corts per les Balears i diputat de les Constituents. També va exercir com a cònsol general a Mèxic. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
ANTONI ORFILA ROTGER Va ser diputat per Menorca a Madrid en set legislatures, des de 1840 a 1857, sempre pel partit Moderat. En l'entremig va ser també alcalde de Ciudad Real (1844-45). En el camp de l'empresa, va impulsar l'explotació d'una mina d'argent i va tenir un paper destacable en la navegació a vapor menorquina, donant suport a la creació de la naviera Sociedad del Vapor Mahonés.
Bibliografia: DM 21/03/2015, pàg. 25 (Miscel·lània d'Antoni Tudurí) |
