|
 |
DAVID GLASGOW FARRAGUT SHINE Fill del militar menorquí Jordi Ferragut Mesquida, neix als Estats Units. De molt jove ingressà a l'armada. Fou el primer almirall de l'Armada dels Estats Units. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
MENORQUINS
Des de 1801 fins 1825 |
|
|
DAVID GLASGOW FARRAGUT SHINE Fill del militar menorquí Jordi Ferragut Mesquida, neix als Estats Units. De molt jove ingressà a l'armada. Fou el primer almirall de l'Armada dels Estats Units. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
 |
BENET ANDREU PONS És un capellà exemplar, però sobretot dedica la seva vida a la composició, tant de música sacra com profana, a la interpretació i a l'ensenyança de l'art musical. Menorquí il·lustre. Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
PERE RIUDAVETS TUDURÍ L'ambient familiar (d'armadors i marins mercants) determina la seva vocació marinera. A partir de 1849 entra oficialment al servei de la Reial Armada, en la que arriba a assolir el grau de capità de navili. Obté nombroses distincions i condecoracions, però és la tasca d'historiador que inicia l'any 1872 la que li dóna més anomenada, especialment la seva Historia de la isla de Menorca. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
RAFEL OLEO QUADRADO Va créixer en l'àmbit intel·lectual de la nissaga dels Oleo de la qual, des del segle XVII, van sortir tota una sèrie de metges i farmacèutics. Estudià Botànica a València i Farmàcia a Barcelona. Va destacar per fer un important herbari, i sobretot per escriure una Historia de la isla de Menorca (en castellà), que és la primera història impresa a l'illa, i unes obres de teatre. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
PERE ANTONI ORFILA SASTRE Després d'un any de navegació per la Mediterrània, desembarca a Tànger on fixa la seva residència. Ingressa com a escrivent particular del cònsol general d'Espanya, i així, des de l'escalafó més baix, dóna inici a la carrera diplomàtica al Consolat espanyol. Les seves gestions donen bons resultats en temes tan importants com el Tractat de Pau amb el Marroc, els límits de Melilla o la reclamació de les illes Chafarinas. Nomenat menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
JERONI TUDURÍ DE LA TORRE Ell i el seu germà Josep posen fi a la gran construcció naval menorquina. Jeroni, a més, va fer el pas cap a les noves embarcacions de vapor que s'introduïen en les dècades centrals del segle XIX, primer realitzant-ne els bucs de fusta i després sent un dels impulsors de la primera línia regular de vapors que comunicava Menorca amb la ciutat comtal.
Bibliografia: Trenta-cinc empresaris menorquins. Alfons Méndez i Juan Hernández, 2010 |
|
|
JOAN FIOL PONS Es llicencia amb el títol d'advocat a la Universitat de València i exerceix la seva professió amb èxit i eficàcia. L'any 1844 fa el salt a la capital d'Espanya, on ocupa la plaça de jutge de Primera instància de Madrid. Fou nomenat auditor de guerra de la Capitania General de Castella i magistrat de l'Audiència de Madrid. És elegit diputat a Corts en diferents ocasions. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
JOAN FONT VIDAL Nét
de Joan Font Febrer que assolí títol de noblesa en 1794, es dedicà a la
pintura. La seva producció pictòrica i gràfica es troba repartida per
diferents museus i en col·leccions privades d'alguns descendents. Entre
la seva obra es troben recreacions de moments històrics del segle XIX,
així com litografies de paisatges menorquins.
Bibliografia: Genealogía del pintor Juan Font Vidal. José Luis Sampedro Escolar |
|
 |
FERRAN PATXOT FERRER També és conegut pels seus pseudònims Manuel Ortiz de la Vega i Sor Adela. Encara que va néixer a Maó, els pares eren originaris de Sant Feliu de Guíxols, i, de petit, es va traslladar a Barcelona amb la família. A més de periodista i historiador, és considerat un exponent del Romanticisme català.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
 |
RAFEL SAURA EYMAR Comença la carrera de Medicina a Barcelona, però la conclou a París sota la tutela del doctor Orfila. De tornada a Espanya s'estableix a Madrid, on obté la càtedra de Patologia de la Dona i l'Infant i la d'Obstetrícia de la Universitat Central. És nomenat metge de cambra de sa Reial Majestat Isabel II. Publica alguns estudis i treballs científics. Després de la Revolució de 1868, participa activament en la vida política. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
|
FRANCESC BARCELÓ CAYMARIS Va ser procurador dels tribunals i un autor molt prolífic. Va escriure una Historia de Menorca (1837) que va ser publicada parcialment a la Revista de Menorca entre els anys 1911 i 1914. També va cultivar la poesia, tant en castellà com en català.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
 |
VICTORINO HÉDIGER OLIVAR Militar
que es va distingir durant la guerra carlista dels set anys. Va
ascendir a Mariscal de Camp i va assolir el càrrec de Governador militar
de les Balears. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
JOSEP MOLL MARQUÈS Va
estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia Dogmàtica i Moral al convent
del Socors. Amb la supressió del convent (1835),va emigrar a Algèria i
després a Roma, on proseguí els estudis i es llicencià en ambdós Drets.
Va ser vicari de la catedral de Nova Orleans i va retornar a Ciutadella
on fou catedràtic de Filosofia, primer en el viceseminari creat al
palau episcopal i després en el Seminirari conciliar creat el 1858. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
JOSEP NIN LLUFRIU Professà el 1832. Només tres anys després es produí la desamortització de Mendizábal. Per no deixar l'hàbit passà a Itàlia on rebé els ordes majors i, abans de ser ordenat prevere, va obtenir el nomenament de Lector de Filosofia. A mitjan 1840 passà a França, fins que l'any 1848 retornà a la seva illa. Seva va ser la idea d'erigir l'obelisc de la plaça del Born que ens recorda els herois de 1558. A partir de 1860 fou rector del Seminari de Menorca. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
JOAN TALTAVULL GARCÍA L'any 1840 funda la primera Companyia del Vapor Maonès, més tard convertida en la Societat Maonesa de Vapors, que és durant molts anys l'ànima del trànsit marítim del port maonès per cobrir la línia Maó-Alcúdia-Barcelona. Després d'uns anys de dura rivalitat amb La Menorquina, les dues companyies es fusionen i formen La Marítima. Joan Taltavull intervé en altres empreses, com el Banc de Maó i la Industrial Mahonesa, i és membre del Partit Liberal Monàrquic. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
FRANCESC PONS ALZINA Pintà
les efígies dels més cèlebres compositors durant la restauració del
Teatre Principal de Maó de l'any 1859, i dissenyà diversos telons per a
les obres de teatre i òperes dels anys següents. D'altra banda és autor
d'almenys tres quadres de la Galeria de Fills Il·lustres de Menorca, a
més d'altres obres de convents i esglésies. També es dedicà a la
política: fou President del Comité Democràtic i Republicà maonès (1869)
i l'any 1872 era nomenat alcalde de Maó. Bibliografia: Migjorners amb petjada, Miquel Pons Portella. Diccionari del Teatre a les Illes Balears. |
|
 |
JERONI CABRISAS CAYMARIS El 1836 va ser enviat a Cuba per guanyar-se la vida. Allà aprèn l'ofici del modelatge i altres coneixements del ram de la sabata, fins que aconsegueix establir-se pel seu compte i consolida la seva fama a Cuba. Havent enviudat, torna a Ciutadella on funda el primer taller de sabates dedicat a l'exportació a Amèrica l'any 1861. Aplicant mètodes innovadors renova la indústria de la sabata i del seu taller sortiran altres fabricants que desenvoluparan la indústria a gran escala. Fill il·lustre de Ciutadella. Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
ANDREU HERNÁNDEZ GUASCO Llicenciat en Medicina i Cirurgia (1845), A més de treballs de la seva especialitat científica, és autor d'una obra literària i teatral relativament extensa.
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964. Diccionari del teatre a les Illes Balears. |
|
 |
JOAN MONJO PONS El
1861 inicià una molt estreta col·laboració amb Narcís Monturiol en la
construcció del seu segon submarí, l'Ictíneo II, que havia estat
dissenyat i construït sota la direcció de Monjo, en qualitat
d'Arquitecte Naval. De 1869 a 1874 fou director de la Reial Escola
Nàutica a Arenys de Mar i va impulsar l'escola Nàutica de Vilassar de
Mar.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
 |
JOSEP MARIA QUADRADO NIETO Encara
que nascut a Ciutadella, viu i treballa pràcticament tota la seva vida
a Palma. Destaca com a historiador i arqueòleg, prosista i pensador, i
està considerat un dels més il·lustres literats del panorama balear i
figura cabdal de la Reniaxença. Membre del Cos d'Arxivers,
Bibliotecaris i Antiquaris, té al seu càrrec l'Arxiu Històric de
Mallorca durant més de 50 anys. Nomenat Fill Il·lustre de Ciutadella i
menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
CASILDA CAYMARIS VIVES Hereva d'una de les fortunes més considerables de Ciutadella, essent fadrina, testà a favor de les Carmelites de Ciutadella, que es dedicaven a atendre els pobres de l'hospital i a visitar els malalts necessitats. L'Ajuntament li va dedicar un carrer i va ser declarada Filla il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
TEODOR LÀDICO FONT Fill d'un navilier benestant, viatja per diferents països europeus i es decanta per l'estudi de la història i l'economia política. L'any 1847 torna a Menorca per fer-se càrrec de la Banca Làdico que havia fundat el seu pare, activitat que comparteix amb la participació activa a la vida política. Militant del Partit Republicà, L'any 1872 és elegit diputat a Corts per l'illa de Menorca i el 1873 és nomenat ministre d'Hisenda en el govern de la primera República. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
ANTONI ROCA FLAQUER Roca i Flaquer va exercir bàsicament de metge general i de cirurgià, ja que la situació històrica de la medicina menorquina no permetia un exercici molt ample en el camp de l'oftalmologia, especialitat del doctor Roca. La seva tasca mèdica la podem centrar en dos camps: d'una banda, la medicina al servei del món militar, naval i portuari de Maó; i de l'altra, a la sanitat exterior, amb diverses actuacions dignes de record en episodis d'epidèmies a l'illa de Menorca.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
 |
JAUME MONCADA TRIAY La posició acomodada de la família li permet completar la seva educació amb viatges educatius per Espanya i per diferents països europeus. Prest s'inclina per l'escriptura i la literatura i exerceix de periodista a Madrid. Gràcies a aquesta experiència sorgirà a Maó -uns anys més tard- la fundació del diari El Correo de Menorca, on publicarà numeroses opinions i escrits. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
