|
MENORQUINS
Des de 1826 fins 1850 |
|
|
MIQUEL CAYMARIS TORRES Va
cursar filosofia i retòrica a Barcelona i es va llicenciar en Medicina
i Cirurgia per aquella Universitat. De retorn a la seva ciutat natal,
va unir l'exercici de la professió mèdica amb la càtedra de Retòrica en
el Seminari Conciliar. És especialment conegut per la novel·la
històrica Sor Águeda Amatller, ambientada en el context de l'assalt turc a Ciutadella de l'any 1558.
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964 |
|
 |
SIMÓ MARQUÈS FIOL Va cursar estudis de Filosofia i Jurisprudència a la Universitat Literària de Barcelona i es distingí per la seva afició a les Matemàtiques i la seva facilitat per al càlcul. Va explicar Física en el Seminari Conciliar, va exercir com a mestre interí de l'Escola Pública d'Infants, i els darrers anys fou nomenat Administrador d'Aduanes i Rendes Estancades. També va gaudir de fama com excel·lent guitarrista i va conrear la poesia. Era conegut amb el sobrenom de "Simó del Cel".
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964 |
|
 |
NICOLAU MANENT MAURANT (PUIG) Va ser organista, mestre de capella, director i compositor de sarsueles. Fou un dels grans impulsors de la sarsuela a Barcelona, on es trsalladà a partir de 1845.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
 |
FRANCESC ROSSELLÓ SINTES Mestre Russó, com també se'l coneixia, fou un músic notable, especialment conegut per ser l'autor de la música de la sarsuela "Foc i fum", ambientada en les festes de Sant Joan de Ciutadella. També va compondre una missa per a Cor i orquestra i altres obres.
Bibliografia: La música a la Ciutadella contemporània. Jordi Pons i Francesc Carreras |
|
 |
ESTEVE AMENGUAL BEGOVICH Després d'estudiar nàutica a Gibraltar i de treure's el títol de pilot, treballà com a capità de fragates mercants dedicades a fer rutes atlàntiques per al comerç de sucre, tabac i cotó. Va escriure diverses cròniques dels indrets que visitava que foren publicades als diaris menorquins de l'època. Quan deixà de viatjar, s'establí a Barcelona i es dedicà a la política.
|
|
 |
JOSEP MIQUEL GUÀRDIA BAGUR Va
iniciar els estudis de Medicina a la Universitat de Montpeller, però
els va continuar i acabar a París, on també va estudiar la carrera de
Lletres. No va exercir de metge, dedicant-se més aviat a la part
històrica i erudita de la ciència. També es va dedicar amb èxit a
l'ensenyament en diversos col·legis privats. L'institut d'educació
secundària d'Alaior porta el seu nom.
Bibliografia: Un menorquí indòmit, petita biografia del doctor Guàrdia. Joaquim Verdaguer. |
|
 |
FRANCESC CARDONA ORFILA Estudia llatí i humanitats a la seva ciutat natal i cursa Teologia i Cànons a Barcelona. Després de ser ordenat sacerdot (1857) és nomenat catedràtic i director de l'institut de segon ensenyament. Però destaca sobretot com a científic: De molt jove, desenvolupa una gran passió per les ciències naturals i forma riques i interessantíssimes col·lecions, entre les quals destaca la de malacologia. També destaca com entomòleg i s'interessa per l'arqueologia. Menorquí il·lustre. Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
RAFAEL PRIETO CAULES Es gradua en Administració Pública i en Dret Civil i Canònic a la Universitat de Madrid, on exerceix d'advocat. L'any 1865 retorna a Maó i participa activament en la vida política local. A partir de 1868, trasllada la seva actuació política a l'esfera nacional, en ser elegit diputat en diferents legislatures. L'any 1870 és nomenat director general de Duanes. Manté sempre la relació en Menorca, especialment a través de l'Ateneu de Maó. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
ÓSCAR CAMPS SOLER Fill
de pares menorquins, va néixer ocasionalment a Egipte, on el pare era
cònsol general d'Espanya. Acabats els estudis el 1854, marxà a
Florència on començà una brillant carrera com a pianista i compositor.
Inicià una gira de concerts arreu d'Itàlia, França i Escòcia, i arribà
l'any següent a Espanya. L'any 1859 fixà la seva residència a Madrid,
on es casà. L'any 1879 emigrà a Filipines. A més d'haver compost moltes
obres, mereix ser recordat com a musicòleg i assagista. Bibliografia: Música i músics a Menorca. Gabriel Julià Seguí, 2010. |
|
|
ANTÒNIA MARCELINA VINENT GRASES Era professora de llengua francesa i tenia una vasta cultura. Va conrear la poesia des de l'adolescència i, en la seva època, va ser l'única menorquina que es va dedicar públicament a la literatura. La seva obra poètica es va publicar l'any 1888 en un llibre titulat Flores del alma.
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964 |
|
 |
JOAN RODRÍGUEZ FEMENÍAS De formació autodidàctica, ja de molt jove es dedica a herboritzar i aconsegueix notables descobriments i copioses col·leccions que li donen renom, com a destacat científic, a escala mundial. La seva col·lecció d'algues i plantes marines és considerada una de les més importants del moment. A més de científic, destaca en qualitat d'home de negocis i persona influent dins la societat menorquina. Afiliat al Partit Republicà, és alcalde de Maó entre1883 i 1885. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
JOSEP RIUDAVETS MONJO Tenia
molta facilitat per al dibuix. Això li va permetre guanyar una plaça
como delineant del Depósito Hidrográfico, passant a exercir poc després
com a primer delineant i, un poc més tard, com a constructor oficial de
les cartes nàutiques, per a la direcció d'hidrografia. Va obtenir el
càrrec honorari de tinent de vaixell. També va conrear la poesia en
llengua castellana.
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964 |
|
 |
FRANCESC PRIETO CAULES Cursa estudis d'enginyeria a l'Escola Especial de Camins de Madrid. Encarregat de les obres públiques de Menorca, realitza una gran labor arreu de l'illa, en especial a la xarxa viària. Prest el reclamen a Madrid per impartir classes a l'Escola Especial de Camins, on ara sobresortirà en qualitat de professor. Participa en projectes nacionals de rec i de pantans i en la construcció del port de Màlaga. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
CATALINA TUDURÍ FONTCUBERTA Dotada d'una singular facilitat per a la versificació, va conrear la poesia per pur entreteniment i simple gaudi espiritual. Allunyada de tota ostentació i vana pretensió, sols en comptades ocasiones va autoritzar la publicació d'alguns dels seus versos.
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964 |
|
 |
PERE CORTÈS MOLL Començà la seva pròpia fàbrica l'any 1866, sis anys després de la de Cabrisas, fundador de la indústria del calçat. Vint anys després ja tenia 80 operaris, a més de 50 ajuntadores. Dirigí la producció de la seva fàbrica cap a les Antilles, però també a Palma, Barcelona, Lió i París. Dedicà els seus esforços a dignificar la indústria del calçat i la seva fàbrica va ser com una autèntica escola de mestres. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
JOSEP MARIA MARTORELL FIVALLER Aristòcrata, duc de l'Almenara Alta i marquès de Monesterio. Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid i durant un temps va ser professor de l'Academia Matritense de Legislación y Jurisprudencia. Políticament sempre fou monàrquic i conservador ultracatòlic. També va escriure poesia en castellà.
Bibliografia: Antología poética menorquina. Luis Casasnovas Marqués, 1964 |
|
|
PERE LANDINO PONS Fou compositor y pianista. Realitzà diverses gires per Europa i Amèrica, fent gala d'una tècnica pianística excepcional. El 1862 emigrà a Mèxic i formà part del claustre de professors del conservatori de la capital.
Bibliografia: Història de la música. Gabriel Julià Seguí |
|
 |
GABÍ MARTORELL FIVALLER Aristòcrata, educat a Madrid. Junt amb el seu germà Josep Mª va cooperar en la fundació de Juventud Católica. Amb la restauració borbònica va ingressar en el cos diplomàtic i ocupà diferents càrrecs a Brusel·les, Brasil, Suïssa i París. També es dedicà a la política i fou elegit diputat a Corts per Menorca. Com a poeta, durant la seva joventut va publicar Un libro para los amigos. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
JOAN BENEJAM VIVES Va
obtenir el títol de mestre a l'Escola Normal de Barcelona. Com a
pedagog creatiu, innovador, propugnà un ideal de pedagogia activa, una
escola racional i pràctica que educàs per a la vida. Sentí una
veritable vocació per la literatura de periòdic; des de molt jove el
trobam col·laborant en setmanaris i publicacions diverses. També
destaca com a literat costumista, com en l'obra "Foc i fum". És fill
il·lustre de Ciutadella. Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
FRANCESC OLEO FANER Propietari i caixer del Banco de Ciudadela, la seva gran afició fou la música. Desenvolupà una gran tasca com a mestre de piano i interpretà obres clàssiques, de les quals fou un gran coneixedor. Col·laborà en vetllades musicals organitzades per diferents col·lectius. En alguna ocasió dirigí obres de teatre. També fou un membre actiu de la comunitat política monàrquica del període de la Restauració borbònica. Bibliografia: La música a la Ciutadella contemporània. Jordi Pons i Francesc Carreras. |
|
 |
ANTONI VILA JUANEDA De família humil, emigrà a Cuba de molt jove. A L'Havana molt prest destacà entre els homes d'empresa per la seva iniciativa, honradesa i capacitat de feina, especialment en la indústria de la llenya i la del calçat. Va col·laborar econòmicament en diferents obres públiques de Ciutadella (abastament d'aigües, arranjament de camins, transports, etc). Fill il·lustre de Ciutadella. Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
 |
EMILIO HÉDIGER OLIVAR Als
onze anys ja té clara la vocació de marí i ingressa al Col·legi Naval.
Ja com a guàrdia marina, navega pels mars d'Europa i Amèrica, amb
diferents càrrecs i destinacions. De retorn a Espanya, i ascendit a
tinent de navili, contribueix a la implantació dels servei de torpedes
i a la creació de les defenses submarines del port de Maó. El 1897 és
ascendit a capità de navili i és designat per ocupar molts i diferents
càrrecs: cap d'Estat Major, secretari militar del ministre de Marina, i
d'altres. El 1910 és elegit diputat a Corts per Menorca. Menorquí
il·lustre. Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
 |
JOAN SEGUÍ RODRÍGUEZ De
jove es distingí en la darrera guerra Carlista i es retirà amb el grau
de Comandant d'Infanteria. També es llicencià en Dret civil i canònic i
es dedicà a l'arqueologia, publicant diferents treballs sobre els
monuments antics de Menorca. Dirigí la Revista de Menorca en la primera
època. Bibliografia: Necrològica de "El Liberal" |
|
 |
GABRIEL VIDAL RUBÍ Ingressa a l'Acadèmia d'Artilleria on es llicencia l'any 1868 amb el grau de tinent. Compagina els diferents destins militars amb una intensa labor a les acadèmies de l'Arma. Participa a la guerra carlista, amb actuacions a diferents fronts, obtenint certes distincions i reconeixements. Després de nombrosos ascensos, és nomenat director de l'Acadèmia d'Artilleria. L'any 1909 és ascendit a general de brigada i, a partir de 1910, ocupa el càrrec de governador militar de Segovia. Menorquí il·lustre.
Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
